Cada 10 d'octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental. Enguany no volem parlar-te de xifres fredes ni donar-te consells de manual. Volem obrir un espai de conversa sobre una cosa que vivim molt de prop, dia a dia, darrere del taulell de la nostra farmàcia a Palmera.
Hi ha veïns que entren amb l'excusa de «prendre's la tensió» i, en acabar, es queden una estona més. Parlen del temps, de les notícies o de qualsevol detall quotidià. Però, en el fons, el que de veritat necessiten és sentir-se escoltats. Perquè saber que hi ha algú a l'altre costat canvia les coses.
La soledat no desitjada i el seu impacte en la salut mental
Estar a soles no és el mateix que sentir-se a soles. Hi ha qui gaudix de la seua pròpia companyia i qui, fins i tot envoltat de gent, experimenta un buit profund. La soledat no desitjada és eixa sensació silenciosa de no tindre amb qui desfogar-te o de sentir que el teu malestar no li importa a ningú.
Afecta les persones majors i és més freqüent als pobles, encara que les ciutats no se n'escapen. S'accentua quan els fills viuen fora o falta la parella. Però cada vegada la veiem més en gent jove, en cuidadors esgotats i en persones que, vistes des de fora, «ho tenen tot».
L'impacte de la soledat no desitjada en la salut mental és profund i multidimensional. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) la reconeix actualment com una prioritat de salut pública global, i advertix que l'aïllament social incrementa significativament el risc de deteriorament cognitiu, depressió i patologies cardiovasculars, amb un impacte en la mortalitat comparable al de factors de risc clàssics com el tabaquisme. No sols afecta l'estat d'ànim, sinó que actua com a desencadenant i agreujant de trastorns d'ansietat i depressió, i crea una espiral d'aïllament social difícil de trencar sense el suport adequat.
Quan la soledat fa mal al cos: els símptomes invisibles
Com a farmacèutic, cal recordar que la salut mental i la física estan íntimament connectades a nivell neuroendocrí i metabòlic. L'estrés psicosocial continuat que provoca la soledat desencadena una activació sostinguda de l'eix hipotàlem-hipòfisi-adrenal (HHA), la qual cosa eleva els nivells de cortisol i afavorix un estat inflamatori sistèmic de baixa intensitat. Quan una persona porta temps sola, trista o angoixada, solen manifestar-se clínicament i físicament símptomes com:
- Insomni o son que no descansa.
- Cansament constant i falta de ganes.
- Mals de cap, d'esquena o digestius sense una causa clara.
- Canvis en l'apetit.
- Més consum d'alcohol, tabac o medicaments per a dormir «per a anar tirant».
- Ganes de no eixir de casa i de no vore ningú.
I ací està el parany: com més t'aïlles, pitjor et sents, i com pitjor et sents, més t'aïlles.
Com abordar la soledat no desitjada des de l'autocura i la comunitat
Trencar el cercle de la soledat requerix xicotets passos progressius. A més de buscar suport professional, algunes estratègies eficaçes són:
- Reconnectar progressivament: reprendre el contacte amb amistats o familiars amb telefonades breus o missatges senzills.
- Participar en activitats comunitàries: apuntar-se a tallers, voluntariats o activitats locals al municipi per a conéixer gent amb interessos afins.
- Establir rutines diàries: mantindre horaris regulars de son, alimentació i passejos a l'aire lliure ajuda a regular l'estat emocional.
- Saber com demanar ajuda psicològica: anar al centre de salut o consultar el farmacèutic de confiança són els primers passos per a orientar-te sobre els recursos disponibles.
Com demanar ajuda psicològica i afrontar la soledat
Moltes persones no demanen ajuda per vergonya. Pensen «jo no estic boig», «açò ja se'm passarà» o «amb els problemes que té tot el món, no hi aniré jo ara amb els meus».
Demanar ajuda no és debilitat. Igual que vas al metge si et fa mal el pit, pots anar-hi si et fa mal per dins. El patiment emocional és un problema de salut i té tractament. Moltes vegades, eixe tractament no és farmacològic: anar al psicòleg és, en molts casos, la millor opció.
Els professionals de la psicologia i la psiquiatria són la clau per a l'abordatge integral de la soledat no desitjada. Mitjançant intervencions validades, com la teràpia cognitivoconductual (TCC) o la teràpia d'acceptació i compromís (ACT), es facilita la reestructuració de distorsions cognitives, la regulació emocional i l'adquisició de ferramentes d'afrontament. Encara que a vegades siga necessari recórrer temporalment a tractament farmacològic o a complements sota supervisió clínica, l'abordatge psicoterapèutic és fonamental per a restaurar el benestar emocional a llarg termini: anar al psicòleg és cuidar la teua salut integral i és imprescindible desterrar qualsevol estigma associat.
Senyals d'alerta del suïcidi i el paper de la prevenció
És la part més difícil d'este article, i per això no volem botar-nos-la. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, en 2024 es van registrar a Espanya 3.953 defuncions per suïcidi. Són unes onze persones al dia. La xifra ha baixat dos anys seguits, cosa que demostra que la prevenció funciona, però cadascuna d'eixes vides importava.
Ja ho vam contar en el nostre article sobre el Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi: la prevenció és cosa de tots.
Hi ha un mite que convé desmuntar: parlar del suïcidi no el provoca. Preguntar directament a algú si està pensant a llevar-se la vida no li dona la idea. Al contrari, moltes vegades és un alleujament per a eixa persona, perquè per fi algú se n'ha adonat.
Senyals a què cal prestar atenció en algú pròxim:
- Parla que és una càrrega o que «estaríeu millor sense mi».
- S'acomiada o regala coses importants per a ell.
- S'aïlla de manera sobtada o deixa de fer el que li agradava.
- Canvia molt d'humor, inclosa una calma sobtada després d'una època molt dolenta.
- Expressa desesperança: «açò no té solució».
Com ajudar algú que ho està passant malament
Per a oferir ajuda no necessites respostes perfectes ni coneixements especialitzats en psicologia. El que és realment crucial és estar present i oferir un espai segur.
- Pregunta amb senzillesa: «Et note diferent, com estàs de veritat?».
- Escolta sense jutjar i sense pressa. No cal tindre respostes.
- No minimitzes. Evita el «anima't» o el «hi ha gent que està pitjor».
- Acompanya a demanar ajuda: al metge d'atenció primària, a un professional de salut mental o a la línia 024.
- Continua ahí després. Una telefonada als pocs dies val molt.
Recursos de suport i la línia 024 de prevenció
Si en llegir estes línies has sentit un nus a l'estómac perquè t'identifiques amb el que contem, volem donar-te les gràcies per arribar fins ací. Reconéixer el que ens passa és el primer gran pas. No estàs a soles, i la situació que travesses pot canviar a millor.
- Parla amb el teu metge d'atenció primària. És la principal via d'entrada i derivació cap a la xarxa pública d'atenció a la salut mental.
- Conta-li-ho a algú de confiança.
- Si penses a fer-te mal, posa't en contacte amb la Línia 024 d'Atenció a la Conducta Suïcida del Ministeri de Sanitat. És un servici públic, gratuït, confidencial i disponible les 24 hores del dia.
- En una situació de perill immediat, telefona al 112.
- També pots telefonar al Telèfon de l'Esperança: 717 003 717.
La teua farmàcia també està per a escoltar-te
A Farmàcia Sendra portem més de 40 anys a Palmera. Coneixem els nostres veïns pel seu nom i sabem que de vegades el més important que fem no és dispensar un medicament, sinó preguntar «i tu, com estàs?» i esperar la resposta.
Si necessites parlar, ací estem. Sense judicis i sense pressa.
Perquè parlar també cura.
José Sendra Lillo, farmacèutic titular de Farmàcia Sendra
Preguntes freqüents
Parlar del suïcidi pot provocar-lo?
No. Preguntar de manera directa i respectuosa reduïx el risc, perquè obri la porta a demanar ajuda.
Què és la línia 024?
És la línia d'atenció a la conducta suïcida del Ministeri de Sanitat. És gratuïta i funciona les 24 hores, tots els dies de l'any.
Quina diferència hi ha entre estar a soles i la soledat no desitjada?
La soledat no desitjada és la sensació de no tindre vincles suficients o significatius, encara que visques acompanyat. És això el que afecta la salut.
Quins són els principals senyals d'alerta del suïcidi?
Inclouen l'aïllament sobtat, comentaris sobre ser una càrrega, comiats inusuals, regalar pertinences valuoses o canvis dràstics d'humor. Davant d'estos senyals, és crucial oferir escolta activa i contactar amb la línia 024.
A qui acudisc primer si em trobe malament emocionalment?
Al teu metge de capçalera. Si hi ha risc immediat, al 024 o al 112.
Font: Ministeri de Sanitat: Descendixen els suïcidis a Espanya per segon any consecutiu (dades INE 2024)
